El teu propi món
Bloc obert a tothom, escriu el que pensis, llegeix el que vulguis; fes-ho sense enganyar-te a tu mateix; aïllat dels pensaments que t'envolten i creu amb tu mateix

Si escomets el viatge cap a Ítaca
demana que el teu camí sigui llarg,
ric en experiències, en coneixement.

A les Lestrigons i a les Cíclopedes,
o al aïrat Poseidó mai temis,
no trobaràs aquets éssers en la ruta
si alt és el teu pensament i neta
l'emoció del teu esperit i del teu cos.

A les Lestrigons i a les Cíclopes,
ni al fer Poseidó els trobaràs mai,
si no els portes dintre la teva ànima,
si no és la teva ànima qui davant teu els posi.

==========

Demana que el teu camí sigui llarg.
Que nombroses siguin les matinades d'estiu
en què amb plaer, feliçment
arribis a badies mai vistes,
atura't en els emporis de Fenícia
i adquireix formoses mercancies,
mareperles i corall, i àmbar i banús,
perfums deliciosos i diversos,
quan puguis invertir en voluptuosos i delicats perfums;
visita moltes ciutats d'Egipte
i amb avidesa aprèn dels seus savis.

=========

Tinguis sempre a Ítaca a la memòria.
Arribar-hi és la teva meta.
Però no apressis el viatge.
Millor que s'allargui per molts d'anys;
i en la vellesa arribis a l'illa
amb tot quan hagis guanyat en el camí.
sens esperar que Ítaca t'enriqueixi.

Ítaca et va regalar un formós viatge,
sense ella el camí mai haguessis escomès.
Ja mai més cap cosa pot donar-te.
Encara que pobre la trobis, no t'enganyarà Ítaca.
Ric en saviesa i en vida, com has tornat,
comprens ja què signifiquen les Ítaques

*Algun dia podràs arribar a creure que has assolit o t'estàs acostant a la teva Ítaca. Ara bé gaudeix-ne sempre del viatge!

Si si, s’hauria de tocar el crostó en general a tota les societats dites avançades...
Bé tu probablement no te’n salves, de la mateixa forma que jo tampoc me’n salvava fins fa poc. Suposo que pensaràs que estic equivocat, o poder, de que parlo? La resposta es ben fàcil....
Quantes vegades hem vist per la televisió la gran desigualtat entre pobles, països, persones....?
Quantes vegades hem parlat d’aquestes desigualtats entre amics, a l’escola, universitat, al sobretaula...?
Quantes vegades hem actuat davant una situació que veiem que es injusta?
En quina mesura els països avançats ajuden al desenvolupament d’altres països menys avançats econòmicament?
Quantes vegades hem girat el cap a una altre direcció per evitar veure, que a la mateixa societat on vivim, es pateixen greus desigualtats socials, econòmiques...?
Podria formular moltes més preguntes, ara bé prefereixo no continuar formulant-les perquè trobaria que no tindria cap sentit, són preguntes que per molta gent segur no tindran resposta. Realment com podem ser tant cínics de ser feliços quant al nostre costat s’estan morint de gana altres persones? Realment ens hauríem de tocar el crostó tots una miqueta.
Vivim en una societat totalment cega, individualista, on només importa el benefici individual, amb gent capaç de qualsevol cosa per tal d’aconseguir el seu objectiu (encara que amb això faci mal a altres persones). Realment el capitalisme ens ha fet molt de mal, ens ha dut cap a una societat amb una manca de moralitat. Per què es tant difícil trobar algú una mica diferent a aquesta societat? Realment som feliços vivint al ritme que ens marquen els grans centres comercials?
He arribat a un punt en que he decidit tocar el crostó a aquesta societat, i dir prou! Sí senyors i senyores es necessita valor, però realment no vull viure així, no vull viure al ritme de la societat amb una manca de valors, on realment el que importa és el màxim benefici a títol propi, on ningú (per posar un exemple) no té en compte la moralitat dels contes tradicionals, alguns dels quals es tant plens d’una saviesa espectacular...
Sincerament crec que la gent que viu així no sap el que es la felicitat, viuen amb una màscara als ulls, evitant veure la realitat més lluny del seu propi individualisme. Societats “avançades” (el que es creu) obriu els ulls i mireu al vostre voltant. Sí, veureu que hi ha més món, més individus, més pobresa, i poder també més riquesa de certs tirans!